La història

Es van conèixer a l’institut i es van fer bons amics des del primer moment. L’Eduard Toda, l’Antoni Gaudí i el Josep Ribera eren els tres inseparables.

Des de joves ja somiaven en restaurar plegats el Monestir de Poblet. L’Eduard recorda com sovint, es perdien entre les ruïnes mentre l’Antoni dibuixava les pedres en un quadern. Estant a les Escoles Pies de Reus ja l’havien visitat diverses vegades.

Es passaven els dies imaginant i posant en marxa projectes com “El Arlequín”, el seu diari satiro-burlesc, il·lustrat per Gaudí i escrit a mà per Toda.

L’Eduard, després de graduar-se amb 14 anys com a batxiller en Arts, marxa a Madrid a cursar la carrera de Dret. Es llicencia i després de realitzar els exàmens per al càrrec d'agregat diplomàtic del ministeri, és anomenat escrivent.

Pocs anys després, tot i que només tenia 21 anys, el nomenen vicecònsol de Macau.

Viatja amb aquest títol per la Xina, Hong Kong, Canton, les illes Filipines, Manila o Xangai i és nomenat cavaller i oficial allà on va, però una malaltia poc coneguda l’obliga a tornar a Reus.

Un cop recuperat, i aconsellat pel seu amic de l’institut Josep Ribera, demana un destí Europeu, per fugir de les malalties que emergien a l'Orient Llunyà, però no hi ha places. I així, després d'una situació administrativa una mica tensa, es traslladat a Egipte com a cònsol d’Espanya.

Allà aprèn el llenguatge dels jeroglífics, es fa amic dels principals egiptòlegs i entre actes i viatges a Alexandria, Saís, Tanís o les piràmides de Gizeh, la sort el porta a que li encomanin l’excavació de la primera tomba intacta de la vall dels Reis, amb tots els objectes a l’interior, com la de Tutankamon, però que en comptes de correspondre a un faraó era d’un molt alt funcionari: Sennedjem.

Això el va convertir en el primer egiptòleg català.

Retorna a Europa i el destí el portà a l’Alguer, a Sardenya, on es parlava el català. Fet que el va meravellar immensament i que el converteix en el redescobridor de l’alguerès.

Un temps després, és enviat a Hèlsinki com a cònsol, però a l’Eduard no li agrada aquell clima i retorna, acabant així la seva carrera diplomàtica abans de marxar a Londres, on es converteix en tot un home de negocis.

Anys després, ja de tornada a casa, canvia temporalment el seu somni de Poblet per la compra i restauració de l’antic monestir d’Escornalbou i en fa la seva residencia particular. Què el va fer atreure tant d’aquest lloc per dedicar-hi una fortuna i tants anys d’esforços?

Allà s’hi assenta com tot un senyor, i comença a crear la seva biblioteca amb més de 65.000 volums que posteriorment anirà donant a diferents institucions.

Ara ens trobem al maig de 1930, i en Toda vol reprendre el somni de quan eren joves. Vol restaurar el monestir de Poblet i recorda que en Gaudí li havia deixat el quadern d’anotacions, il·lustracions i esbossos del que tenien pensat fer junts.

Però no troba el quadern per enlloc. Recorda que algú el va agafar de la seva biblioteca i se’l va endur per llegir-lo a la llum del dia.

Ja ha començat el trasllat de les seves coses a Poblet i ens ha deixat la missió de trobar el quadern perdut per recuperar les idees que l’Antoni tenia de la restauració de Poblet. Gaudí malauradament ha mort recentment i l’Eduard vol fer-li l’homenatge que es mereix, després de tants anys d’amistat.

Serem capaços de trobar-lo?